gigantosaurius

Giganotosaure (Giganotosaurus) és un gènere de dinosaure carcharodontosàurid que visqué fa 96 milions d'anys aproximadament, durant el Cenomanià del període del Cretaci superior en l'actual Sud-America.

El seu nom prové del grec: γίγας gigas «gegant» νότος notos «vent del sud» i σαύρος saurus, «llagardaix». És un dels carnívors terrestres més grossos coneguts. Tenien unes mandíbules molt fortes i braços curts i fluixos. Giganotosaurus caroliniifou anomenat per Ruben Carolini, un caçador de fòssils amateur, que descobrí els fòssils en els dipòsits de la formació Rio Limay de Patagònia, al sud de l'Argentina, l'any 1993. La descripció d'aquest animal fou publicada per Rodolfo Coria i Leonardo Salgado a la revista Nature l'any 1995.

Giganotosaurus carolinii

Les seves preses més comunes eren els Argentinosaures (els dinosaures més grossos coneguts fins avui), que eren aproximadament setze vegades més grosses. Caçaven solitàriament, però s'està estudiant l'acte que tindria la capacitat de caçar en grup. Encara amb les seves mandíbules fortes no podien matar cap de les preses que es pensa que caçaven, totes molt més grosses que ells. Des de néixer tenien unes genes[Cal aclariment] agressives i que en madurar l'impedien de menjar cap altra cosa que carn. Maduraven a 20 anys i vivien uns cent anys. Les mares protegien els ous i les cries durant un any.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El paquicefalosaurios

Imatge
Pachycephalosaurus (en griego " reptil de cabeza gruesa") es un género representado por una única especie de dinosaurio marginocéfalo paquicefalosáurido , que vivió a finales del período Cretácico , hace aproximadamente 70 y 66 millones de años, en el Maastrichtiense , en lo que hoy es Norteamérica . Sus restos han sido encontrados en Montana , Dakota del Sur y Wyoming . Fue un animal herbívoro u omnívoro conocido a partir de un solo cráneo y de algunas piezas de la cúpula de este, extremadamente gruesas. Este dinosaurio es monotípico , y su única especie conocida es, P. wyomingensis . Pachycephalosaurus es uno de los dinosaurios que aparece inmediatamente por debajo del límite K-T. Otro dinosaurio, Tylosteus del oeste de Norteamérica, ha sido sinonimizado con Pachycephalosaurus .
Més informació

El velociraptor

Imatge
Velociraptor (en llatí , «lladre veloç», «saquejador veloç» o «ocell de presa veloç» [2] ) és un gènere de dinosaure teròpode dromeosàurid que existí fa aproximadament entre fa 83 i 70 milions d'anys durant el Cretaci superior . [3] Actualment només se'n reconeixen dues espècies, per bé que se n'hi assignaren altres en el passat. L' espècie tipus és V. mongoliensis ; se n'han trobat fòssils a Mongòlia Interior i Exterior , al centre d' Àsia . Una segona espècie, V. osmolskae , fou descrita el 2008 a partir de material cranial trobat a la Mongòlia Interior. A desgrat de ser més petit que altres dromeosàurids com Deinonychus o Achillobator , aquest dinosaure de la mida d'un gall dindi [4] hi compartia molts trets anatòmics . Era un carnívor bípede i emplomallat , amb una cua rígida i llarga, i una gran urpa en forma de falç a cada pota posterior, que es creu que era utilitzada per a matar les seves preses . Es pot distingir Velociraptor d'
Més informació

allosaurios

Imatge
Els al·losaures ( Allosaurus ) són un gènere de grans dinosaures teròpodes que visqueren fa entre 155 i 145 milions d'anys, al període Juràssic superior . El nom Allosaurus vol dir "llangardaix diferent" i deriva dels mots grecs αλλος/ allos ("diferent, estrany") i σαυρος/ sauros ("llangardaix"). Les primeres restes que es poden assignar definitivament a aquest gènere foren descrites el 1877 per Othniel Charles Marsh . Com a un dels primers dinosaures teròpodes coneguts, ha atret des de fa temps l'atenció de gent de fora dels cercles paleontològics , i ha estat un dinosaure protagonista en diverses pel·lícules i documentals . L'al·losaure era un gran predador bípede , amb un gran crani dotat de dotzenes de llargues dents afilades. De mitjana, mesurava 8,5 metres de llarg, tot i que restes fragmentàries suggereixen que podria haver sobrepassat els 12 metres. En comparació a les grans i potents potes posteriors, les seves potes
Més informació