allosaurios
Els al·losaures (Allosaurus) són un gènere de grans dinosaures teròpodes que visqueren fa entre 155 i 145 milions d'anys, al període Juràssic superior. El nom Allosaurus vol dir "llangardaix diferent" i deriva dels mots grecs αλλος/allos ("diferent, estrany") i σαυρος/sauros ("llangardaix"). Les primeres restes que es poden assignar definitivament a aquest gènere foren descrites el 1877 per Othniel Charles Marsh. Com a un dels primers dinosaures teròpodes coneguts, ha atret des de fa temps l'atenció de gent de fora dels cercles paleontològics, i ha estat un dinosaure protagonista en diverses pel·lícules i documentals.
L'al·losaure era un gran predador bípede, amb un gran crani dotat de dotzenes de llargues dents afilades. De mitjana, mesurava 8,5 metres de llarg, tot i que restes fragmentàries suggereixen que podria haver sobrepassat els 12 metres. En comparació a les grans i potents potes posteriors, les seves potes anteriors tridàctiles eren petites, i el cos era mantingut en equilibri per una cua llarga i pesant. Se'l classifica com a al·losàurid, un tipus de dinosaure teròpode carnosaure. El gènere té una taxonomia complicada, i inclou un nombre incert d'espècies vàlides, la més cèlebre de la qual és A. fragilis. La majoria de restes d'al·losaure vénen de la formació de Morrison de Nord-amèrica, però també s'ha recuperat material de Portugal i possiblement Tanzània. Durant més de la meitat del segle XX fou conegut com a Antrodemus, però l'estudi de les abundants restes de la Cleveland Lloyd Dinosaur Quarry tornaren la prominència al nom Allosaurus, i l'establiren com a un dels dinosaures més coneguts.
Com a predador gran prominent de la formació de Morrison, l'al·losaure es trobava al cim de la cadena tròfica, alimentant-se possiblement de grans dinosaures herbívors del seu temps. Algunes de les seves preses potencials eren ornitòpodes, estegosàurids i sauròpodes. Tot i que sovint es pensa en l'al·losaure com a caçador en grup de sauròpodes, hi ha poques proves en favor d'un comportament social cooperatiu en aquest gènere, i és possible que els diferents individus haguessin estat agressius entre ells. Podria haver atacat preses grans parant-los emboscades, utilitzant el maxil·lar superior com un destraló.
L'al·losaure era un gran predador bípede, amb un gran crani dotat de dotzenes de llargues dents afilades. De mitjana, mesurava 8,5 metres de llarg, tot i que restes fragmentàries suggereixen que podria haver sobrepassat els 12 metres. En comparació a les grans i potents potes posteriors, les seves potes anteriors tridàctiles eren petites, i el cos era mantingut en equilibri per una cua llarga i pesant. Se'l classifica com a al·losàurid, un tipus de dinosaure teròpode carnosaure. El gènere té una taxonomia complicada, i inclou un nombre incert d'espècies vàlides, la més cèlebre de la qual és A. fragilis. La majoria de restes d'al·losaure vénen de la formació de Morrison de Nord-amèrica, però també s'ha recuperat material de Portugal i possiblement Tanzània. Durant més de la meitat del segle XX fou conegut com a Antrodemus, però l'estudi de les abundants restes de la Cleveland Lloyd Dinosaur Quarry tornaren la prominència al nom Allosaurus, i l'establiren com a un dels dinosaures més coneguts.
Com a predador gran prominent de la formació de Morrison, l'al·losaure es trobava al cim de la cadena tròfica, alimentant-se possiblement de grans dinosaures herbívors del seu temps. Algunes de les seves preses potencials eren ornitòpodes, estegosàurids i sauròpodes. Tot i que sovint es pensa en l'al·losaure com a caçador en grup de sauròpodes, hi ha poques proves en favor d'un comportament social cooperatiu en aquest gènere, i és possible que els diferents individus haguessin estat agressius entre ells. Podria haver atacat preses grans parant-los emboscades, utilitzant el maxil·lar superior com un destraló.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada