ptreanodon

Els ceratosaures (Ceratosaurus, del Grec keras/keratos, 'banya' i sauros, 'llangardaix') constitueixen un gènere de dinosaures predadors del període Juràssic superior, trobats a la formació de Morrison de Nord-amèrica, a Tanzània i possiblement a Portugal.
Es caracteritzaven per presentar grans mandíbules amb enormes dents, una banya sobre el nas i un parell de petites protuberàncies sobre els ulls. Les extremitats anteriors eren poderoses però molt curtes. Els ossos del sacre estaven soldats (sinsacre) i els ossos de la pelvis estaven tots soldats.

Les ales dels pterosaures eres molt diferents de les ales de les aus; així, les falanges del quart dit de la mà es va anar allargant progressivament i una pell molt fina que anava enganxada a aquest dit, feia d'ala per a poder volar.

Al final de l'húmer tenien el dit pteroide, una mena de dit situat horitzontalment que servia per a allotjar una petita membrana de pell que regulava la força dels corrents d'aire en passar per sobre l'ala. Una mena de pèls els recobrien tot el cos amb menys intensitat a les ales i es creu que tenien una visió molt aguda.
Els primers pterosaures tenien cinc dits als peus, la cua llarga i practicaven el vol actiu (bategant les ales) però els més moderns van perdre el cinquè dit, la cua es van reduir de 35 a 15 vèrtebres i van arribar al vol planat.