Triceratops
El triceratop (Triceratops, "cara amb tres banyes" del grec tri/τρι-, "tres"; ceras/κέρας, "banya" i -ops/ὤψ, "cara"[1]) és un dinosaure ceratòpsid herbívor que va viure durant el Maastrichtià tardà del Cretaci superior, fa entre 68 i 65 milions d'anys, en el que avui en dia és Nord-amèrica. Fou un dels últims gèneres de dinosaure en aparèixer abans de la gran extinció del Cretaci-Paleogen.[2] Degut al fet que presenta un gran collar ossi i tres banyes sobre el seu gran cos suportat per quatre potes, i que té certes similaritats amb els rinoceronts
moderns, el triceratop és un dels dinosaures més fàcilment
recognoscibles. Tot i que compartia el seu hàbitat i era depredat pel tiranosaure[3]
no és clar si ambdós s'enfrontaven com es mostra habitualment a
pel·lícules, documentals, llibres de dinosaures per nens i molts
dibuixos animats.
Encara no s'ha trobat un esquelet complet del triceratop;[4] tanmateix, l'animal és ben conegut a partir de nombroses restes parcials recol·lectades des de la introducció del gènere l'any 1887. La funció del seu collar i les tres banyes facials distintives han generat un llarg debat. Tot i que tradicionalment s'han vist com a armes defensives contra els depredadors, les últimes teories proposen que és més probable que aquests trets fossin emprats en el festeig i en les mostres de dominància, més similars a la funció de les cornamentes i banyes dels cérvols, cabres blanques, o escarabats rinoceront moderns.[5]
El triceratop és un dels ceratòpsids més ben coneguts, tot i que l'emplaçament exacte del gènere dins del grup ha estat font de discussió entre els paleontòlegs. Se'n consideren vàlides dues espècies: T. horridus i T. prorsus, tot i que se n'han anomenat moltes altres.
Encara no s'ha trobat un esquelet complet del triceratop;[4] tanmateix, l'animal és ben conegut a partir de nombroses restes parcials recol·lectades des de la introducció del gènere l'any 1887. La funció del seu collar i les tres banyes facials distintives han generat un llarg debat. Tot i que tradicionalment s'han vist com a armes defensives contra els depredadors, les últimes teories proposen que és més probable que aquests trets fossin emprats en el festeig i en les mostres de dominància, més similars a la funció de les cornamentes i banyes dels cérvols, cabres blanques, o escarabats rinoceront moderns.[5]
El triceratop és un dels ceratòpsids més ben coneguts, tot i que l'emplaçament exacte del gènere dins del grup ha estat font de discussió entre els paleontòlegs. Se'n consideren vàlides dues espècies: T. horridus i T. prorsus, tot i que se n'han anomenat moltes altres.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada