El mosasaurus

Estan estretament relacionats amb altres rèptils marins com les espècies del gènere Clidastes, Hainosaurus i Platecarpus. El seu nom vol dir «rèptil de Mosa», perquè el primer que es va trobar va ser una enorme mandíbula en una vall del riu Mosa (Països Baixos). Va ser George Cuvier qui va aventurar que la mandíbula probablement va pertànyer a una criatura marina extingida. Posteriorment s'han trobat més restes en altres regions d'Europa, a la qual cosa es van sumar troballes a Àfrica, Nord-amèrica i Nova Zelanda.
Aquests rèptils estaven estretament emparentats amb els varans actuals i amb les serps, i la seva forma corporal recorda molt a la d'aquests animals, encara que les seves dimensions eren descomunals, podent créixer fins a 17 metres alguns parents (Hainosaurus), encara que la majoria eren més petits, d'entre vuit i deu metres de longitud. Tots els mosasaures tenien cues llargues i aplanades lateralmente. Al contrari que els plesiosaures, els mosasaures usaven la cua com principal instrument natatori, i les seves curtes aletes arrodonides servien gairebé exclusivament com estabilitzadors.
El musell dels mosasaures era pel general llarg i ple de dents, fins i tot en el paladar; sembla que empassaven a les seves preses senceres, com les serps, ja que les seves dents no estaven fetes per a mastegar. Això ho podien aconseguir gràcies al fet que en la meitat de la mandíbula inferior hi havia una articulació que permetia obrir de manera increïble la boca, a més de poder moure-la cap als costats.
Posseïen un centenar de vèrtebres (aproximadament quatre vegades més que els humans), que a l'estar unides entre si per juntes articulades, permetien als mosasaures desplaçar-se igual que les anguiles.